Les coses de la (meua) vida

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el gener de 2006)
He emprès, per fí, la lectura de “A la recerca del temps perdut”. Sé d’antuvi que no completaré tot el cicle, doncs només tinc “Pel cantó de Swann” –la primera novel·la en traducció molt mallorquina d’en Vidal Alcover– i “El temps retrobat”, la darrera. He de confessar que, després de les primeres 150 pàgines, l’obra se’m fa una mica feixuga. Llargues frases subordinades, descripcions minucioses de sentiments no gaire estimulants. També m’és força alié el món que s’hi descriu, la societat benestant de la França de finals del segle XIX, les seues preocupacions, converses i meditacions. A més, per acabar-ho d’adobar, fa poc he vist una pel·lícula –“Roma”, d’Adolfo Aristarain– on, un vell escriptor, en saber que el seu ajudant està intentant llegir “À la recherche…” li diu que no perdi el temps i que segueixi amb els seus Hemingway i Auster. La frase em va colpir, doncs precisament els autors amb qui gaudeixo són novel·listes com Atxaga, Coetzee, Auster, John Irving o Jaume Cabré. Potser em manca, com escrivia a la columna passada, la sensibilitat i la concentració del lector de poesia.
De tota manera vull seguir. Vull endinsar-me una mica més per la vila de Combray –quin nom tan evocador!–, en els personatges decadents i afectats, en les divagacions sensuals del jove Proust. Al prestage m’esperen altres llibres –Ian McEwan, Philip Roth, Joseph Roth, Cees Nooteboom, E.P.Jones, Auster, Irving…–, temptacions irresistibles, plaer assegurat. Espero que, després de la recerca, no em trobi que he perdut el temps.