(Aparegut a La Comarca, columna «Viles i Gents», el 27 d'abril de 2007)
En algunes localitats aragoneses hi ha iniciatives encomiables per acostar la diversitat cultural a la població. Viuen entre nosaltres romanesos, marroquins, capverdians, senegalesos… un univers magnífic que ens pot permetre conéixer cuines, llengües, cançons, contes. Cultures que eixamplen la nostra perspectiva i ens millora com a persones. Respectar és entendre, i per entendre cal conéixer. Aquest corrent, a més, és en les dues direccions: els nouvinguts se senten valorats i, per tant, els és més fàcil acceptar els nostres costums.Aquestes iniciatives tenen una mancança: a les escoles i centres culturals de tot l'Aragó no es fa pràcticament res per conéixer els aragonesos de llengua catalana i aragonesa. Un exemple a seguir és el d'una escola d'educació infantil de Madrid, on una mestra explica contes en català als xiquets. Professorat i pares estan molt satisfets amb l'experiència. I els nens diuen que no tenen cap problema per entendre els contes perquè les paraules s'assemblen molt. Aquesta escola madrilenya, Ágora, ha fet bandera de la integració i multiculturalitat.Portem trenta anys d'Estat de les autonomies i aquesta iniciativa és una excepció per trencar el desconeixement secular entre els diversos pobles d'Espanya. Internet està ple de fòrums on es multipliquen els missatges blasmant els catalans perquè s'obstinen a parlar català. La majoria d'ells són jòvens, educats en democràcia.A l'Aragó, tots sabem què passa amb les llengües aragoneses no castellanes: sense nom al flamant nou estatut, sense consideració, sense cap reconeixement oficial. Per això convindria que, en les jornades d'interculturalitat que es fan a la nostra Comunitat, ens inclogueren també als "indígenes" aragonesos. Potser així els nostres conciutadans ens coneixerien una mica i, en consqüència, ens respectarien. Fins i tot s'animarien a demanar als nostres governants que, per favor, no deixin perdre aquesta riquesa patrimonial que són el català i l'aragonès.