(Aparegut a Temps de Franja núm.68, columna «L'Esmolet», el juliol de 2007)
Fullejo molt pel damunt l’Heraldo de Aragón cada dimarts i divendres, quan m’arriba amb La Comarca.
Confesso que en essència m’entretinc a buscar-hi les notícies referents
a Catalunya. És una tasca morbosa, ho sé, però em crida l’atenció que
un mitjà aragonès dediqui tant d’espai a la “regió” veïna. La darrera
perla és una columna d’opinió signada per José Javier Rueda en contra
d’un llibre que no he llegit, La catedral del mar.
Parla de “greus tergiversacions” històriques perquè a la novel·la es
diu que Catalunya va ser un gran regne. I ho compara, sense cap rubor,
amb les falsificacions antijueves del libel “Protocols dels Savis de
Sió” o les mentides que justificaren la invasió de l’Iraq. L’article,
això sí, acaba amb un contundent “Nunca hubo un reino de Cataluña”.
Des
d’un sector d’Aragó hi ha l’obsessió de demostrar que Catalunya no va
ser mai un regne. Un psiquiatra potser diagnosticaria que aquests
aragonesos pateixen una mena de la síndrome d’“enveja del penis”
aplicada al sentiment nacional. No entenen que Aragó, havent estat
regne, actualment no passi de “región” castellanitzada; mentre
Catalunya, un simple comtat, manté una forta personalitat després de
tants segles. Tot això, amanit amb les peces del Museu Diocesà de
Lleida i quatre tòpics més, serveix al diari més llegit del país (jo sí
que crec que Aragó és un país) per fer bullir l’olla de
l’anticatalanisme. Mentrestant deixen morir les llengües del seu pais
–les no castellanes, s’entén– amb alegre indiferència.
