(La Comarca, «Viles i Gents», 15 de setembre de 2006)
Als que podem –i volem– veure TV3, aquesta frase no els sonarà italià, sinò a la sèrie que acaba de guanyar el premi Ondas al millor programa "local" (poso "local" entre moltes cometes perquè aquesta catalogació, en programes d'àmbit autonòmic, és incorrecta. Un altre efecte del centralisme mental del "Madrid y provincias"). En parlo perquè és el típic producte ben fet. Es nota en els guions, en la realització, en el dibuix dels personatges, en el treball de tots els actors. S'aparta de les multitudinàries sèries d'humor gruixut, líders d'audiència, hereves directes d'en Pajares i l'Esteso.
Un altre dels guardons ha estat per la pel·lícula "Salvador". L'he vista fa poc a Vall-de-roures i, la veritat, és que em va sorprendre en el mateix sentit: un producte molt ben fet. Un guió que manté l'interès des del principi, una ambientació impecable, uns actors excel·lents... No sé quin ressò tindrà en el rànquing de recaptació, però és encoratjador comprovar que es poden fer productes de qualitat basats en la nostra història més recent.
Una altra notícia televisiva, aquesta dolenta, és la desaparició de la graella d'Aragón Televisión de la millor sèrie de tots els temps: "Doctor en Alaska". Retrobar les peripècies del doctor Joel Fleischman i de tots els habitants de la vila de Cicely va ser un goig que, pel que pareix, s'ha acabat. Haurem de tornar a enyorar la intrèpida Maggy O'Connell, l'irascible Maurice Winnifield, l'ingenu cinèfil Ed Chigliak, la Shelley i en Holling… i aquells paisatges tan impressionants.
Però la resta, tret d'algunes coses de la 2 i del 33, desert total.
No tinc gaire temps de mirar la tele, però sóc un hàbil programador del vídeo. Sempre hi ha el cap de setmana o aquells moments de relax que, de tant en tant em puc regalar. La caixa tonta no sempre ho és, de tonta.
