Les coses de la (meua) vida

(Aparegut a Temps de Franja núm.65, columna «L'Esmolet», l'abril de 2007)

Hi ha un sector de la societat que sembla que no pugui admetre la pluralitat. Tenen mala peça al teler, doncs si hi ha una veritat absoluta és que no hi ha dues persones iguals. Tanmateix ells s'entesten en considerar que la seua és l'única veritat. Per tant tots els altres queden en l'obscuritat de la ignorància o de la mala fe.
És cert que tots, amb la mica d'autoestima que se'ns suposa, tendim a pensar que tenim raó. Però també és veritat que cal molt poc per dialogar amb l'altre i intercanviar-hi raonaments.
Ara, en canvi, sembla que estigui guanyant terreny –o si més no visibilitat– aquesta massa cridanera que afirma que ells són els decents, els normals. La resta, preocupats, ens mirem a l'espill per intentar trobar-hi algun signe d'indecència o anormalitat.
Quan surti aquest article, si no s'hi ha fet res, els valencians hauran deixat de rebre les emissores de la CCRTV. Un altre grup de comunicació, PRISA, és víctima d'un boicot per part de l'anomenat "principal partit de l'oposició".  El mateix "principal partit" vol denunciar Los Draps, per que s'han sentit al·ludits per unes cançons que ni els anomenen.
L'altre dia, parlant amb un amic beseità, vam fer memòria ràpida d'aquest joc dels disbarats: van començar amb l'estatut, van seguir amb De Juana i amb l'Oleguer, després amb l'Otegui i ara amb Los Draps. Qui seran els propers? Silenci. Manteniem un to de broma, tanmateix un lleu calfred em va recórrer l'espinada.