(Temps de Franja núm.78, columna «L'Esmolet», juliol de 2008)
En
els anys d’estudiant a l’escola Massana, vaig tenir un company de la
República Dominicana, en Miguel. Es va fer de la colla ràpidament, i no
era estrany que visitéssim de tant en tant el minúscul apartament que
compartia amb la seua ex-dona. Allà les converses sovint versaven sobre
el seu país. El nostre amic no era ben bé negre, però el cabell
rinxolat, la pell morena i faccions delataven el seu origen caribeny.
Tot i això ell mantenia amb energia que era absolutament blanc. I per
demostrar-ho ens ensenyava el carnet on hi posava ben clar «Raza:
Blanca». Es veu que allà distingien entre «Blanco», «Negro» i «Indio»
–qualificació que no descrivia els exterminats caribes, sinó els
mulats. Aquesta anècdota em ve al cap en sentir les tertúlies de les
cadenes, suposadament progressistes, la SER i Cuatro. La majoria
d’opinadors –per no dir tots– que hi participen anomenen els partits
d’adscripció territorial com a «nacionalistes», sovint amb un menyspreu
que voreja l’escarni. No sé com deuen qualificar, aquests saberuts, la
borratxera descordada que viuen aquests dies els seus companys
d’esports. Amb l’excusa de l’Eurocopa se senten expressions que haurien
de fer esgarrifar qualsevol no-nacionalista. Tanmateix no he sentit cap
recriminació, ans al contrari, sembla que s’apunten a l’orgia
«ejpañolista» sense recança ni càrrecs de consciència.
Entretant els acusats de nacionalistes continuen disculpant-se,
dissimulant o barallant-se entre ells.