Les coses de la (meua) vida

Hola, Carles, sóc el teu cosí. M'ha sortit el teu blog posant Estopanyà al Google. M'ha aparegut la pàgina dedicada al decès del teu pare, el meu "tiet" Ramon, que quan jo vaig nèixer, vivia amb mí.
Però se suposa que aquesta pàgina és per comentar els escrits, no?
El que tu comentes és molt semblant al que em va dir un libanés: "les religions només serveixen perquè els homes es matin entre ells". La seva família era cristiana maronita, però ell es definia com areligiós.
Crec realment que la religió és un instrument de domini i opressió, a favor d'uns pocs. Sempre ha estat així? No hi ha res que em faci pensar que no; la puresa és una llegenda més o menys bonica, però cal fixar-se en que les religions que neixen o s'escindeixen en l'actualitat, totes fan profit als de dalt, es diguin Lucien Engelmayer, Waco, o es defineixin com a Evangelistes o Testimonis de Jehovà, amb el seu negoci editorial i conseguint que la gent treballi gratis per a uns pocs.
Tinc més a dir, però no em de

---

Hola Jordi. Gràcies pel comentari. Estic bastant d'acord amb tu, tot i que l'exemple dels pares –sempre cercant aquella manera cristiana de viure (molt comunitària, sempre compromesos amb els febles...)– i d'altra gent que he conegut, m'ha deixat un gran respecte per una manera d'entendre la religió. Ara però, les religions van tendint a l'enfrontament i a l'absurditat contra-natura de l'assassinat i el suïcidi. Tot culpa del proselitisme i del fet que, si ho mana un déu que és pel damunt del bé i del mal, tot està justificat. En fí.

---